EDUCAR, QUÈ ÉS AIXÒ?

"Caminante no hay camino, se hace camino al andar"

Educar és transmetre valors, maneres de fer, de pensar i, fins i tot, de sentir. Els pares eduquem els nostres fills perquè s'adaptin, en les millors condicions possibles, al món en el qual els ha tocat viure. Nosaltres, evidentment, no som els únics que els eduquem; hi ha l'escola, la tele, el carrer... Ens agradi o no, tot allò que els envolta suma en l'aportació o qüestionament de valors, actituds, etc... La nostra aportació, però, és molt important perquè és la primera i ve de la mà de la subsistència vital. És la que constitueix el substracte, la base que protegeix i alimenta i, alhora, que serà el filtre per on aniran passant les posteriors aportacions. Aquest substracte ha de tenir quatre elements fonamentals si vol complir la seva funció amb èxit:
PROTECCIÓ: Els nens necessiten ser informats i protegits dels perills que envolten el seu creixement, de l'excés d'estímuls que no els permetin sentir-se segurs en el seu món o que els distreuen del seu objectiu de créixer i madurar. Necessiten saber allò que està bé i el que no, què poden fer a cada edat i què més endavant. Els pares trien els valors que transmeten als seus fills, tant si prenen partit com si deixen la decisió en mans de les circumstàncies o l'atzar.
RESPECTE: És imprescindible ser acceptat pel que un és. Els fills no han vingut a satisfer els pares (malgrat que ens satisfan molt) sinó a fer la seva pròpia vida. Si els pares poden adobar, regar i protegir la llavor que ja està decidida, al marge del seu gust, creixer`pa una esplèndida flor. Sinó, estem davant d'un impossible: una rosa mai no serà un clavell i això portarà patiment a tots.
AJUDA: Vol dir estar al costat, ni davant, ni darrere. Deixant-los responsabilitzar de les seves coses i acompanyant-los en els errors i en els encerts, comprenent els seus sentiments de por, alegria, dubte, ràbia, compartint-los amb ells però permetent-los prendre les seves pròpies decisions i responsabilitzar-se d'elles.
CREURE EN ELLS: Creure en la seva força, en el seu valor, en la seva bondat, en el seu sentit de la justícia, en la seva capacitat de lluita i també confiant que sabran trobar el millor camí per fer la seva pròpia vida.

Educar com a pares és com el testimoni en una cursa de relleus. Tenim un passat i tenim un futur, però quan ens passen el relleu, és la nostra carrera i l'hem de fer nosaltres amb tota la força i potència de la que siguem capaços.

Pilar Algora (psicòloga i mare)